En un estudi dut a terme en el Laboratori Nacional de Brookhaven, Estats Units, l'equip de Panayotis (Peter) Thanos va comparar la resposta del cervell al consum perllongat d'alcohol, en dues variants genètiques de ratolins.
Un cep de ratolins mancava del gen per a un receptor cerebral específic conegut com a dopamina D2, el qual respon a la dopamina per generar sensacions de plaer.
L'altre cep era genèticament normal.
Els investigadors van escollir per als seus experiments aquest receptor a causa que nombrosos estudis previs en el Laboratori Nacional de Brookhaven i en altres institucions suggereixen que la inoperància o un baix nivell d'activitat d'aquest receptor en les persones tendeix a fer-les menys capaces d'experimentar sensacions de plaer quotidianes, i més proclius a caure en l'alcoholisme, les drogues i fins a l'obesitat, bàsicament per necessitar una quantitat major d'aquestes substàncies i de menjar per sentir el mateix plaer o sensació de sacietat que la gent normal amb menys menjar o menys alcohol, i sense haver de recórrer a les drogues.
En els ratolins que mancaven del receptor de dopamina el consum perllongat d'alcohol va resultar en canvis bioquímics significatius en àrees del cervell ben conegudes per estar involucrades en l'alcoholisme i l'addicció.
Aquest estudi mostra que els efectes del consum crònic d'alcohol sobre la química del cervell estan influenciats per la composició genètica prèvia de l'individu.
Els resultats d'aquesta investigació poden ajudar a explicar com el perfil genètic d'algú pot interactuar amb agents externs (en aquest cas el consum crònic d'alcohol) per produir aquests canvis només en alguns subjectes, i no en uns altres amb un perfil genètic menys vulnerable. L'estudi recolza la idea que les adequades anàlisis genètiques a una persona podrien posar-la sobre avís del seu grau de risc genètic davant l'alcohol, la qual cosa podria portar-la a adoptar una adequada actitud preventiva.
domingo, 19 de diciembre de 2010
jueves, 9 de diciembre de 2010
UN TIPUS D'ACAR CREA EL "CHUPACABRAS"
Un grup de cientifics va estudiar alguns cadàvers de "chupacabras" (animal amb absencia de cabell i amb grans ullals que ataca al bestiar i xucla la seva sang ) , van arribar a la conclusió que els temuts monstres eren realment coiots amb casos extrems de sarna, una condició de la pell causada per àcars que s'allotgen sota la pell. O’Connor, que estudia els àcars que causen la sarna , està d'acord i té una idea de per què els diminuts atacants afecten als coiots salvatges amb tanta gravetat :
Va explicar que els àcars responsables de l'extrema pèrdua de pèl que es veu en la “síndrome del chupacabras”, és el Sarcoptes scabiei, que causa també la coïssor coneguda com a sarna en els humans. La sarna als humans és una molèstia, però no arriba a ser habitualment un greu problema de salut o per a l'aparença, en part perquè els nostres cossos ja gairebé manquen de pèl i en part perquè la població d'àcars en una persona és relativament petita, amb prou feines 20 o 30 àcars.
Els estudis d'evolució fets per O’Connor i el seu ex estudiant de grau Hans Klompen, indiquen que els àcars de la sarna han estat amb nosaltres al llarg de tota la història de l'evolució, donant als humans temps de sobres perquè desenvolupessin defenses. Quan els humans van començar a domesticar animals, el Sarcoptes scabiei va trobar tot un contingent nou de víctimes potencials. Els gossos domèstics, igual que els humans, han estat amfitrions dels àcars el temps suficient com per haver evolucionat la capacitat de combatre la sarna, però quan la condició es propaga als membres salvatges de la família canina (guineus, llops i coiots) cal tenir gran cura.
En aquests animals el gran nombre d'àcars que s'allotgen sota la pell causen inflamació i això porta a un engrasament de la pell. El subministrament de sang als fol·licles del pèl s'interromp, i cau el pelatge. En casos especialment dolents la condició afeblida de l'animal deixa oberta l'entrada als bacteris que causen infeccions de pell secundàries, les quals de vegades produeixen una molt mala olor.Tot això junt forma una monstruositat lletja, pelada, correjosa i que olora malament : el "chupacabras".
Atès que aquests animals estan molt afeblits tenen molta dificultat per caçar .Per això es veuen forçats a atacar el bestiar.
Va explicar que els àcars responsables de l'extrema pèrdua de pèl que es veu en la “síndrome del chupacabras”, és el Sarcoptes scabiei, que causa també la coïssor coneguda com a sarna en els humans. La sarna als humans és una molèstia, però no arriba a ser habitualment un greu problema de salut o per a l'aparença, en part perquè els nostres cossos ja gairebé manquen de pèl i en part perquè la població d'àcars en una persona és relativament petita, amb prou feines 20 o 30 àcars.
Els estudis d'evolució fets per O’Connor i el seu ex estudiant de grau Hans Klompen, indiquen que els àcars de la sarna han estat amb nosaltres al llarg de tota la història de l'evolució, donant als humans temps de sobres perquè desenvolupessin defenses. Quan els humans van començar a domesticar animals, el Sarcoptes scabiei va trobar tot un contingent nou de víctimes potencials. Els gossos domèstics, igual que els humans, han estat amfitrions dels àcars el temps suficient com per haver evolucionat la capacitat de combatre la sarna, però quan la condició es propaga als membres salvatges de la família canina (guineus, llops i coiots) cal tenir gran cura.
En aquests animals el gran nombre d'àcars que s'allotgen sota la pell causen inflamació i això porta a un engrasament de la pell. El subministrament de sang als fol·licles del pèl s'interromp, i cau el pelatge. En casos especialment dolents la condició afeblida de l'animal deixa oberta l'entrada als bacteris que causen infeccions de pell secundàries, les quals de vegades produeixen una molt mala olor.Tot això junt forma una monstruositat lletja, pelada, correjosa i que olora malament : el "chupacabras".
Atès que aquests animals estan molt afeblits tenen molta dificultat per caçar .Per això es veuen forçats a atacar el bestiar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)