ACONSEGUEIXEN ATRAPAR DURANT 16 MINUTS ANTIMATÈRIA

Científics del Centre Europeu d'Investigació Nuclear ( CERN ) van aconseguir atrapar àtoms d'antimatèria ( materia amb carrega eléctrica contrària ) durant 16 minuts.

En aquest temps els investigadors van aconseguir atrapar en un accelerador de partícules uns 300 antiàtoms d'hidrogen. Aquest curt temps de duració dels antiàtoms d'hidrogen es deu a que quan l'antimateria contacta amb el seu equivalent de càrrega contrària els dos es neutralitzen i desapareixen.

L'objectiu dels cíentifics del CERN es comparar àtoms i antiàtoms d'hidrogen i comprovar si realment tenen les mateixes característiques però de signe contrari.

Segons les evidéncies científiques la antimateria està desapareguent i és impossible percibirla a la natura. Fins ara el problema era que no hi havia temps suficient per estudiarla, ja que enseguida es neutralitza. Però gràcies a la sotisficada trampa creada pels investigadors s'ha aconseguit aillar la antimatèria durant més d'un quart d'hora.




font d'informació: ho he llegit avui al 20 minuts

EL GRAN DEPREDADOR DEL CAMBRIC

Un equip de paleontòlegs ha descobert un grup de criatures, extintes des de fa centenars de milions d'anys, que van arribar a aconseguir grandàries insospitades fins ara i que van sobreviure a l'extinció que va haver-hi al final del Cámbric, una era geològica en la qual la vida encara no havia sortit dels oceans.

Es tracta d'un nou anomalocárid, de més d'un metre de longitud, que ha estat trobat en el sud-est del Marroc, en una rica regió fosilera, pel paleontòleg belga Perter Van Roy, de la Universitat de Ghent, i que van viure 30 milions d'anys després de quan se suposava que havia tingut lloc la seva extinció.

Aquests animals són artròpodes marins i recorden als calamars pel seu aspecte. Els ara presentats tenen entre 488 milions i 472 milions d'anys d'antiguitat, per la qual cosa ja no són del Cámbric sinó del Ordovícic. El seu estudi permet conèixer millor aquests organismes de cos tou, els apèndixs del qual al principi es van considerar gambes gegantes. En els trobats al Marroc s'han trobat trets morfològics que podrien funcionar com agalles.

Font d'informació: http://www.tec.noticiasabc.com/2011/05/26/el-mayor-depredador-del-cambrico/

PEGATS CONTRA L'ALZHEIMER

Un nou avanç contra l'avanç de l'Alzheimer serà comercialitzat abans que finalitzi l'any en les farmàcies. Es tracta de pegats transdèrmics, capaços d'administrar el medicament a majors dosis i de forma més eficaç per retardar l'evolució de la demència, la qual cosa millorarà la qualitat de vida d'aquests pacients i les seves famílies.

Luis Agüera, investigador del Projecte Alzheimer de la Fundació Regna Sofia, ha avançat que aquests pegats, que s'aplicaran diàriament en zones diferents de la pell, introduiran directament en la sang del malalt rivastigmina, el medicament que fins al moment aquests pacients ingereixen per via oral.

En ser aplicat de forma continuada, es pot augmentar la dosi. El preu rondarà els 110 euros al mes i es comercialitzaran sota el mateix nom que els existents en forma de pastilles.

PRESENTADA LA NOVA PS VITA

Sony acaba d'anunciar en la seva conferència de l'I3 2011 el llançament de PS Vita, la nova portàtil de la companyia nipona coneguda fins avui com NGP. PS Vita es caracteritza per comptar amb una potència que rivaliza amb la de la seva germana major, per la qual cosa la qualitat dels jocs s'assembla bastant a la mostrada en PS3.

PlayStation Vita és una consola portàtil de nova generació, que portarà la màxima qualitat gràfica a la seva pantalla FEU OLOR perquè puguem gaudir dels millors jocs tant dins com fora de casa. La consola arribarà a les tendes el proper nadal en un llançament a nivell mundial, encara que és més que probable que la data de llançament, encara per confirmar, s'avanci al mes de novembre.
El que sí s'ha confirmat és el preu de PS Vita, detallant el preu de llançament que la consola portàtil de Sony tindrà quan arribi a les tendes. Comptem amb dues versions: el model Wifi arribarà amb un preu de 249 euros, mentre que el model amb Wifi i 3G costarà 299 euros.

A Estats Units la connectivitat 3G vindrà de la mà de AT&T, mentre que es desconeixen les companyies que recolzaran la seva sortida en la resta del món, incloent a Espanya.



Font d'informació:
http://www.xataka.com/consolas-y-videojuegos/ps-vita

LA RATA MÉS ANTIGA DE L'HISTÒRIA

L'Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA) ha descobert una nova espècie de rata d'aigua, batejada com 'Averícola jacobeus', que va habitar fa 1,2 milions d'anys en el jaciment d'Atapuerca, segons ha informat l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES) en un comunicat.

El descobriment, publicat en la revesteixi 'Acta Paleontològica Polònia', s'ha realitzat a partir de restes fòssils de dents més petites i amb un esmalt més gruixut que els de un rosegador de la mateixa cronologia, per la qual cosa es va concloure que es tractava d'una espècie diferent.

Les mesures de la nova espècie són molt similars a les d'una rata d'aigua actual, segons els investigadors, que postulen que el seu cos mesurava entre 18 i 22 centímetres, mentre la cua podia oscil·lar entre els 10 o 14.

L'investigador del IPHES Jordi Agustí, que ha participat en l'estudi -liderat per la científica Gloria Conca- ha augurat que la nova espècie podria ser l'avantpassat de la rata d'aigua ibèrica, i ha sentenciat que la 'Averícola jacobeus' seria "la rata d'aigua més antiga de la història".

Les restes fòssils del rosegador s'han trobat en l'Avenc de l'Elefant del jaciment, on van ser també descoberts les restes humanes del primer europeu.



La meva font d'informacio ha sigut aquest article:

http://www.larazon.es/noticia/2396-la-rata-de-agua-mas-antigua-de-la-historia-descubierta-en-atapuerca
 

Científics de Canadà i EUA han trobat el fòssil d'una nova espècie que va viure fa 50 milions d'anys i que era capaç de recórrer milers de quilòmetres. La troballa d'aquest fòssil, descrit en 'Proceedings of the Royal Society B.', es va produir en els sediments d'un antic llac de Wyoming (EUA).

L'insecte, batejat com 'Titanomyrma lubei', mesurava uns cinc centímetres, la qual cosa ho converteix en una de les espècies de formiga més grans trobades fins ara. Pel que sembla, aquests insectes es van traslladar des del territori que avui coneixem com Nord Amèrica fins a Europa (o viceversa), doncs a Alemanya s'han trobat exemplars molt similars.

L'únic exemplar trobat en Wyoming pertany a una formiga regna. Encara que no han localitzat cap formiga obrera d'aquesta espècie, els investigadors poden fer-se una idea de la grandària que hagués tingut comparant-ho amb el fòssil trobat a Alemanya.



la meva font d'informacio ha sigut un programa que vaig veure a la TV i aquest article:
http://www.noticiasciencias.com/2011/05/titanomyrma-lubei-una-hormiga-gigante.html

LES CANÇONS QUE NO ENS PODEM TREURE DEL CAP

Entre un 98 i un 99 per cent de la població ha estat “infectada” en algun moment amb alguna peça musical que passa a sonar en la seva ment una vegada i una altra sense que aconsegueixi deixar-la de costat. Aquest fenomen tan comú amb prou feines ha estat investigat. Per això, Andréane McNally-Gagnon, del Departament de Psicologia de la Universitat de Mont-real, ha engegat un estudi pioner, del com ja ha obtingut els primers resultats.


En la majoria dels casos, aquestes melodies pegadizas desapareixen en pocs minuts. De vegades, no obstant això, poden romandre en la nostra ment durant hores o fins i tot dies. La pròpia McNally-Gagnon, que posseeix formació musical i toca, és infectada sovint, per la qual cosa va voler entendre millor com i per què ocorre aquest fenomen.

Per començar, va demanar a usuaris francoparlantes d'internet donar una puntuació a 100 cançons de música Pop depenent del pegadizas que resultessin i de la facilitat amb que acabessin sonant repetidament en la ment de l'oïdor sense esforç conscient per part d'aquest.



Les cinc primeres d'aquest curiós rànquing van ser: "Singing in the Rain" ("Cantant sota la Pluja") (Gene Kelly), "Live Is Life" (Opus), "Don't *Worry, Be Happy" (Bobby McFerrin), "I Will Survive" (Gloria Gaynor) i, en primer lloc, "Ça fait rire els oiseaux" (La Compagnie Créole). La llista completa està publicada en www.brams.org.

En el laboratori, McNally-Gagnon i la seva col·laboradora Sylvie Hébert van demanar a 36 persones, la meitat d'elles músics, que tarareasin i gravessin les cançons pegadizas que no podien treure's del cap, i anotessin el seu estat emocional abans i després.

Les investigadores van trobar que les infeccions de melodies pegadisses persistien més temps en els músics que en les persones que no ho eren.

També han constatat que el fenomen es presenta usualment quan els subjectes estan en un estat emocional positiu i mantenint-se ocupats amb activitats no intel·lectuals que requereixin poca concentració, com per exemple caminar. Una hipòtesi sobre el fenomen és que potser es produeixi per impedir canvis negatius de l'estat d'ànim.

L'estudi ha corroborat també que la memòria auditiva de les persones pot replicar les cançons amb summa exactitud. El tarareig dels músics fins i tot reproduïa, amb poca diferència, el to original. Aquesta diferència creixia al doble en la resta de participants.

McNally-Gagnon i Hébert planifiquen ara la nova fase de la seva investigació: estudiar les melodies *pegadizas utilitzant tecnologia d'Estimulació Magnètica Transcraneal.

ES TROBA UNA CIUTAT SUMERGIDA AMB MÉS DE 5000 ANYS

Uns arqueòlegs que inspeccionaven la ciutat submergida més antiga del món han trobat ceràmiques que daten del Neolític Final. El seu descobriment suggereix que Pavlopetri, enfront de la costa sud de Laconia, a Grècia, estava habitada fa uns 5.000 anys, almenys 1.200 anys abans del que es pensava anteriorment.

Aquesta troballa notable ha estat fet públic pel govern grec després del començament d'un projecte de col·laboració de cinc anys en el qual intervenen el Eforato d'Antiguitats Submarines del Ministeri Hel·lènic de Cultura i la Universitat de Nottingham.

Com a ciutat micènica, el lloc ofereix nous coneixements potencials sobre el funcionament de la societat micènica. Pavlopetri té importància addicional perquè era un assentament marítim des del qual els habitants coordinaven el comerç local i amb llocs distants.

Amb el Projecte d'Arqueologia Submarina de Pavlopetri es busca esbrinar, entre altres coses, quan exactament va ser habitat el lloc i, mitjançant un estudi sistemàtic de la geomorfología de l'àrea, com es va enfonsar la ciutat.

Aquest estiu l'equip va realitzar una detallada exploració digital submarina i va estudiar les restes estructurals, que fins ara es pensava que pertanyien al període micènic (entre els anys 1600 i 1000 a. de C.). L'exploració va superar totes les expectatives. Les investigacions van revelar altres 9.000 metres quadrats de nous edificis així com ceràmiques que suggereixen que el lloc va estar ocupat durant l'Edat de Bronze, des d'almenys l'any 2800 a. de C. fins al 1100 a. de C.

El treball està sent realitzat per un equip multidisciplinari conduït per Elias Spondylis, del Eforato d'Antiguitats Submarines del Ministeri Hel·lènic de Cultura a Grècia, i Jon Henderson, un arqueòleg submarí del Departament d'Arqueologia a la Universitat de Nottingham.

La meva font d'informació ha sigut la meva inspiració i aquesta web:
http://arquehistoria.com/historias/la-ciudad-sumergida-m-s-antigua-del-mundo-pavlopetri

LA CALVICIE ES PROVOCADA PERQUÈ LES CEL.LULES MARE DEIXAN D'ACTUAR

Utilitzant mostres cel·lulars d'homes sotmesos a trasplantaments de pèl, un equip dirigit pel Dr. George Cotsarelis, catedràtic del Departament de Dermatologia de l'Escola de Medicina de la Universitat de Pennsilvània, va comparar els fol·licles pilosos de zones calbes del cap amb els de zones no afectades per la calvicie, i ha descobert que, en el cuir cabellut del subjecte, les regions amb calvicie tenen la mateixa quantitat de cèl·lules mare que les zones normals amb pèl d'aquest mateix cuir cabellut. Però, sí s'ha constatat que les cèl·lules d'un altre tipus, més madures i conegudes com a cèl·lules progenitores, minven notablement en nombre en els fol·licles de les regions calbes del cuir cabellut.

Els investigadors creuen que la calvicie pot sorgir d'un problema amb l'activació de les cèl·lules mare, i no del nombre d'elles en els fol·licles pilosos. En la calvicie masculina, els fol·licles pilosos en realitat s'encongeixen, no desapareixen. Els pèls són essencialment microscòpics en la part calba del cuir cabellut en comparació d'altres llocs del mateix.

El fet que existeixi un nombre normal de cèl·lules mare a les regions calbes del cuir cabellut, fa pensar als científics que podria haver-hi alguna manera de reactivar a aquestes cèl·lules mare.

Cotsarelis porta anys aprofundint en els secrets cel·lulars del fol·licle pilòs. En un estudi del 2005, Cotsarelis i els seus col·laboradors van descobrir que les cèl·lules mare del fol·licle pilòs són fonamentals en el procés de cicatrització de ferides en la pell.

ELS PRIMERS HUMANS MODERNS VAN NÉIXER A ISRAEL

Des de fa temps, es creu que l'Home modern va sorgir al continent africà fa 200.000 anys. Ara, uns arqueòlegs de la Universitat de Tel Aviv han descobert indicis bastant ferms que fa 400.000 anys, l'Homo sapiens ja existia pel que avui és Israel. Aquests indicis són els de major antiguitat sobre l'existència de l'ésser humà anatòmicament modern al món.
La troballa s'ha fet en la cova de Qesem, un jaciment paleontològic en el qual les primeres excavacions es van efectuar l'any 2000. La cova va ser descoberta en un terreny muntanyenc a uns 11 quilòmetres a l'Est de Tel Aviv, durant la construcció d'una carretera.
Avi Gopher i Ran Barkai del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Tel Aviv, els qui dirigeixen les excavacions, i Israel Hershkowitz del Departament d'Anatomia i Antropologia de l' Universitat de Tel Aviv, juntament amb un equip internacional de científics, van realitzar una anàlisi morfològica de vuit dents humanes trobats a la Cova de Qesem.
Aquesta anàlisi, indica que la grandària i la forma de les dents són molt similars a les dents de l'Ésser humà modern. Aquestes dents concorden molt bé amb altres proves de l'existència de l'Home modern a Israel, que daten de fa uns 100.000 anys, i descobertes en altres coves, incloent la de Qafzeh, prop de Natzaret.
La Cova de Qesem data d'un període que va des de fa 400.000 anys fins a fa 200.000, i els arqueòlegs que treballen allí creuen que les troballes indiquen una evolució significativa en el comportament de l'Ésser humà prehistòric. Aquest període va ser crucial en la història de la humanitat des del punt de vista cultural i biològic. Les dents d'estudi indiquen que aquests canvis estan aparentment relacionats amb els canvis evolutius que van tenir lloc en aquella època.

LA MUSICA ALLIBERA DOPAMINA

La troballa, fet en un nou estudi dut a terme per experts de l'Institut i Hospital Neurològic de Mont-real, a la Universitat McGill, ha posat de manifest que l'anticipació d'una música que ens causi plaure, indueix l'alliberament de dopamina.
Es sap que la dopamina exerceix un paper fonamental en l'establiment i el manteniment de conductes que són biològicament necessàries.
L'equip d'investigació va mesurar l'alliberament de dopamina com a resposta davant la música, així com els canvis en la conductància de la pell, la freqüència cardíaca, la respiració i la temperatura, en correlació amb el nivell de plaure produït per la música. I ha comprovat que l'alliberament de dopamina és major davant la música plaent que davant la neutral, i que els nivells d'alliberament d'aquest neurotransmissor estan en correlació amb el grau d'excitació emocional i de plaer.

Els resultats obtinguts en la nova investigació proporcionen proves neuroquímicas que en les respostes emocionals intenses davant la música intervé una part molt antiga del cervell, la del circuit de recompensa, tal com assenyala el Dr. Robert Zatorre de l'institut i hospital ja esmentats. Fins on sabem, aquesta és la primera demostració que una recompensa tan abstracta com la música pot portar a l'alliberament de dopamina. Les recompenses abstractes són en gran part de naturalesa cognitiva, i aquest estudi aplana el camí per al treball futur d'examinar recompenses no tangibles que els éssers humans considerem gratificants per raons complexes.

ELS GRANS VIATJES DE LES TORTUGUES MARINAS

Un grup d'experts del Centre per a l'Ecologia i la Conservació, dependent de la Universitat de Exeter, al campus de Cornualla, ha fet un estudi de cinc anys encaminat a obtenir un coneixement més profund sobre les tortugues Dermochelys coriacea cada vegada més escasses, i els seus grans moviments migratoris.

Aquest estudi aporta noves dades sobre el poc conegut comportament migratori d'aquests animals. Els investigadors han seguit els moviments d'unes tortugues des de la seva colònia de reproducció més gran del món, a Gabon( Àfrica Central) fins al punt final del seu viatge de retorn, a les seves zones predilectes d'alimentació.

Mitjançant el seguiment fet a 25 tortugues femella, l'equip d'investigació va identificar tres rutes migratòries, incloent una de 7.563 quilòmetres, a través de l'Atlántic Sud.

Malgrat els molts estudis efectuats sobre les tortugues Dermochelys coriacea, fins ara era molt poca la informació fiable que es tenia sobre els viatges d'aquests animals en l'Atlántic Sud. El que l'equip de Matthew Witt ha demostrat ara és que hi ha tres rutes clares de migració. Els investigadors encara desconeixen què és el que fa decidir-se a les tortugues per cadascuna de les rutes, però el que ja és clar és que es tracta de viatges de proporcions inmenses, com el d'una femella, seguida mitjançant satèl·lit a través de milers de quilòmetres, que va fer una travessia en línia recta a través de l'Oceà Atlàntic.

En l'Oceà Pacífic, les tortugues Dermochelys coriacea han sofert un precipitat declivi en la seva població durant les tres dècades anteriors, amb una colònia d'implantació a Mèxic disminuint de 70.000 individus en 1982 a només 250 en 1998-1999. La causa exacta d'aquesta dramàtica caiguda en la seva població no està clara, però sí que les activitats humanes tenen part de responsabilitat, a causa de pràctiques com la recol·lecció d'ous de tortuga i certes modalitats de pesca.

ES CREA UNA MOTXILLA LASER

A la Universitat de Califòrnia en Berkeley, s'ha creat una innovadora motxilla làser portàtil per cartografiar espais en tres dimensions

Es tracta d'una tecnologia revolucionària capaç de produir mapes tridimensionals realistes, automàtics i ràpids d'espais interiors complexos.
La motxilla recull dades amb gran rapidesa, a mesura que l'operari humà camina.
Això contrasta amb els mètodes existents, en els quals les dades són recol·lectades de forma molt laboriosa i amb aturs constants, la qual cosa provoca que el temps consumit en l'adquisició de dades es perllongui al llarg de dies o fins i tot setmanes.

Sota l'adreça de Avideh Zakhor, investigadora principal i professora d'enginyeria electrònica a l'esmentada universitat, els científics han pogut usar aquest mètode més portàtil de mapatge mitjançant sensors o escáneres làser lleugers.

També han desenvolupat algorismes innovadors que generen un model tridimensional realista, sense necessitat d'afegir dades de GPS.

Hi ha moltes qüestions importants sobre el funcionament d'aquesta motxilla que encara han de ser resoltes per aconseguir que aconsegueixi un nivell òptim d'eficàcia i pugui començar a ser usada de manera habitual.
No obstant això, de moment aquesta tecnologia d'avantguarda està sent implementada amb èxit notable al campus de la universitat.

Els membres de l'equip ja han generat models tridimensionals de dos pisos de l'edifici d'enginyeria electrònica a l'esmentada universitat, incloent les escales

LA OBESITAT AUGMENTA EL RISC DE MORT EN ACCIDENTS DE TRAFIC

Els resultats d'un nou estudi, dut a terme per l'equip del Dr. Dietrich Jehle, professor de medicina d'emergència a l'Escola de Medicina i Ciències Biomèdiques de la Universitat de Buffalo, Estats Units, indiquen que en un accident de tràfic, un conductor moderadament obès afronta un risc de mort que supera en un 21 per cent al d'una persona de pes normal. I el perill és major si el conductor té obesitat mórbida, ja que en aquest cas s'enfronta a un risc de mort que supera en un 56 per cent al d'una persona de pes normal.

La gravetat de les lesions i els patrons de les mateixes en els accidents depenen d'una complexa interacció de factors biomecanics, incloent la velocitat de desacceleració en l'impacte, l'ús del cinturó de seguretat i del coixí de seguretat, el tipus de vehicle, el pes d'aquest i la classe de col·lisió.

Els experiments de xocs amb maniquís especials per estudiar impactes han salvat vides i proporcionat dades molt valuoses sobre com els cossos humans reaccionen davant col·lisions, però aquests maniquís estan dissenyats per representar als individus de pes normal. Si representessin també persones amb sobrepès, això permetria aplicar noves millores al disseny de vehicles, amb la consegüent reducció en el nombre de defuncions.

Sobre la base d'aquestes dades, Jehle suggereix diversos canvis que podrien salvar vides. Ampliar l'abast dels seients ajustables seria útil, així com animar a les persones obeses a comprar vehicles més grans, amb més espai entre el seient i la columna d'adreça.

Les persones amb obesitat moderada, i sobretot les que pateixen la modalitat denominada mórbida, s'enfronten a molts problemes de salut, com per exemple malalties del cor, diabetis, hipertensió arterial, vessi cerebral, problemes amb la vesícula biliar i uns altres. Ara, cal agregar a aquesta llista un major risc de mort en cas d'accident automobilístic greu