La troballa, fet en un nou estudi dut a terme per experts de l'Institut i Hospital Neurològic de Mont-real, a la Universitat McGill, ha posat de manifest que l'anticipació d'una música que ens causi plaure, indueix l'alliberament de dopamina.
Es sap que la dopamina exerceix un paper fonamental en l'establiment i el manteniment de conductes que són biològicament necessàries.
L'equip d'investigació va mesurar l'alliberament de dopamina com a resposta davant la música, així com els canvis en la conductància de la pell, la freqüència cardíaca, la respiració i la temperatura, en correlació amb el nivell de plaure produït per la música. I ha comprovat que l'alliberament de dopamina és major davant la música plaent que davant la neutral, i que els nivells d'alliberament d'aquest neurotransmissor estan en correlació amb el grau d'excitació emocional i de plaer.
Els resultats obtinguts en la nova investigació proporcionen proves neuroquímicas que en les respostes emocionals intenses davant la música intervé una part molt antiga del cervell, la del circuit de recompensa, tal com assenyala el Dr. Robert Zatorre de l'institut i hospital ja esmentats. Fins on sabem, aquesta és la primera demostració que una recompensa tan abstracta com la música pot portar a l'alliberament de dopamina. Les recompenses abstractes són en gran part de naturalesa cognitiva, i aquest estudi aplana el camí per al treball futur d'examinar recompenses no tangibles que els éssers humans considerem gratificants per raons complexes.
sábado, 12 de marzo de 2011
jueves, 10 de marzo de 2011
ELS GRANS VIATJES DE LES TORTUGUES MARINAS
Un grup d'experts del Centre per a l'Ecologia i la Conservació, dependent de la Universitat de Exeter, al campus de Cornualla, ha fet un estudi de cinc anys encaminat a obtenir un coneixement més profund sobre les tortugues Dermochelys coriacea cada vegada més escasses, i els seus grans moviments migratoris.
Aquest estudi aporta noves dades sobre el poc conegut comportament migratori d'aquests animals. Els investigadors han seguit els moviments d'unes tortugues des de la seva colònia de reproducció més gran del món, a Gabon( Àfrica Central) fins al punt final del seu viatge de retorn, a les seves zones predilectes d'alimentació.
Mitjançant el seguiment fet a 25 tortugues femella, l'equip d'investigació va identificar tres rutes migratòries, incloent una de 7.563 quilòmetres, a través de l'Atlántic Sud.
Malgrat els molts estudis efectuats sobre les tortugues Dermochelys coriacea, fins ara era molt poca la informació fiable que es tenia sobre els viatges d'aquests animals en l'Atlántic Sud. El que l'equip de Matthew Witt ha demostrat ara és que hi ha tres rutes clares de migració. Els investigadors encara desconeixen què és el que fa decidir-se a les tortugues per cadascuna de les rutes, però el que ja és clar és que es tracta de viatges de proporcions inmenses, com el d'una femella, seguida mitjançant satèl·lit a través de milers de quilòmetres, que va fer una travessia en línia recta a través de l'Oceà Atlàntic.
En l'Oceà Pacífic, les tortugues Dermochelys coriacea han sofert un precipitat declivi en la seva població durant les tres dècades anteriors, amb una colònia d'implantació a Mèxic disminuint de 70.000 individus en 1982 a només 250 en 1998-1999. La causa exacta d'aquesta dramàtica caiguda en la seva població no està clara, però sí que les activitats humanes tenen part de responsabilitat, a causa de pràctiques com la recol·lecció d'ous de tortuga i certes modalitats de pesca.
Aquest estudi aporta noves dades sobre el poc conegut comportament migratori d'aquests animals. Els investigadors han seguit els moviments d'unes tortugues des de la seva colònia de reproducció més gran del món, a Gabon( Àfrica Central) fins al punt final del seu viatge de retorn, a les seves zones predilectes d'alimentació.
Mitjançant el seguiment fet a 25 tortugues femella, l'equip d'investigació va identificar tres rutes migratòries, incloent una de 7.563 quilòmetres, a través de l'Atlántic Sud.
Malgrat els molts estudis efectuats sobre les tortugues Dermochelys coriacea, fins ara era molt poca la informació fiable que es tenia sobre els viatges d'aquests animals en l'Atlántic Sud. El que l'equip de Matthew Witt ha demostrat ara és que hi ha tres rutes clares de migració. Els investigadors encara desconeixen què és el que fa decidir-se a les tortugues per cadascuna de les rutes, però el que ja és clar és que es tracta de viatges de proporcions inmenses, com el d'una femella, seguida mitjançant satèl·lit a través de milers de quilòmetres, que va fer una travessia en línia recta a través de l'Oceà Atlàntic.
En l'Oceà Pacífic, les tortugues Dermochelys coriacea han sofert un precipitat declivi en la seva població durant les tres dècades anteriors, amb una colònia d'implantació a Mèxic disminuint de 70.000 individus en 1982 a només 250 en 1998-1999. La causa exacta d'aquesta dramàtica caiguda en la seva població no està clara, però sí que les activitats humanes tenen part de responsabilitat, a causa de pràctiques com la recol·lecció d'ous de tortuga i certes modalitats de pesca.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)