En un estudi dut a terme en el Laboratori Nacional de Brookhaven, Estats Units, l'equip de Panayotis (Peter) Thanos va comparar la resposta del cervell al consum perllongat d'alcohol, en dues variants genètiques de ratolins.
Un cep de ratolins mancava del gen per a un receptor cerebral específic conegut com a dopamina D2, el qual respon a la dopamina per generar sensacions de plaer.
L'altre cep era genèticament normal.
Els investigadors van escollir per als seus experiments aquest receptor a causa que nombrosos estudis previs en el Laboratori Nacional de Brookhaven i en altres institucions suggereixen que la inoperància o un baix nivell d'activitat d'aquest receptor en les persones tendeix a fer-les menys capaces d'experimentar sensacions de plaer quotidianes, i més proclius a caure en l'alcoholisme, les drogues i fins a l'obesitat, bàsicament per necessitar una quantitat major d'aquestes substàncies i de menjar per sentir el mateix plaer o sensació de sacietat que la gent normal amb menys menjar o menys alcohol, i sense haver de recórrer a les drogues.
En els ratolins que mancaven del receptor de dopamina el consum perllongat d'alcohol va resultar en canvis bioquímics significatius en àrees del cervell ben conegudes per estar involucrades en l'alcoholisme i l'addicció.
Aquest estudi mostra que els efectes del consum crònic d'alcohol sobre la química del cervell estan influenciats per la composició genètica prèvia de l'individu.
Els resultats d'aquesta investigació poden ajudar a explicar com el perfil genètic d'algú pot interactuar amb agents externs (en aquest cas el consum crònic d'alcohol) per produir aquests canvis només en alguns subjectes, i no en uns altres amb un perfil genètic menys vulnerable. L'estudi recolza la idea que les adequades anàlisis genètiques a una persona podrien posar-la sobre avís del seu grau de risc genètic davant l'alcohol, la qual cosa podria portar-la a adoptar una adequada actitud preventiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario