Un equip de científics argentins i belgues ha descobert en el nord-oest d'Argentina el fòssil de la primera planta terrestre del món, que podria datar de fa 472 milions d'anys.
Segons va explicar avui a Efe una de les investigadores Susana de la Puente, de l'Institut Argentí de Nivología, Glaciologia i Ciències Ambientals (IANIGLA), fins al moment es considerava que la primera planta es va desenvolupar prop de 462 milions d'anys enrere a Aràbia Saudita i la República Txeca.
El fòssil descobert ara situa la primera planta uns deu milions d'anys abans de la data que es barrejava fins ara, va assenyalar.
Els científics van trobar en els fòssils espores de la primera planta d'origen terrestre que van denominar criptoespora i seria l'antecessora de totes les plantes terrestres que es van desenvolupar posteriorment.
La investigació, que acaba de ser publicada en la revista científica New Phytologist, es va iniciar en 2002 amb la recol·lecció de sediments en la conca del Riu de les Capelles, a la província argentina de Jujuy, uns 1.500 quilòmetres al nord-oest de Buenos Aires.
En les mostres de sediment, van trobar fòssils de cinc tipus d'espores diferents, totes elles d'origen terrestre, l'anàlisi del qual en laboratori va finalitzar aquest any.
Els científics consideren que la criptoespora va ser la primera planta terrestre que va evolucionar de les plantes que creixien en el mar, denominades microplancton
domingo, 24 de octubre de 2010
martes, 12 de octubre de 2010
ES CREA PELL ARTIFICIAL PER A ROBOTS
Un grup d'enginyers de la Universitat de Califòrnia a Berkeley han desenvolupat un material electrònic sensible a la pressió, fet de nanocables semiconductors, que funciona d'una manera semblant a com ho fa la pell humana. Es tracta d'un material inorgànic crstal·lí, a diferència d'anteriors intents de crear pell articifical, on s'havia utilitzat sempre materials orgànics, més sensibles i fàcils de procesar.
El problema dels materials orgànics és la seva escasa capacitat de ser semiconductors. Això significa que els dispositius electrònics fets amb ells sovint requereixen altes tensions per fer funcionar els circuits. En canvi, els materials inorgànics, com el silici cristal·lí, tenen excel·lents propietats elèctriques i poden funcionar amb baixa potència i són més estables químicament. No obstant això, històricament, han estat inflexibles i trencadissos. Actualment, però, s'ha demostrat que és possible fabricar tires o cables miniaturitzats de materials inorgànics d'una manera que els faci molt mes flexibles, la qual cosa els torna idonis per a la fabricació de sensors i dispositius electrònics que necessitin ser mecànicament flexibles i a més tenir un alt rendiment elèctric.
El material creat actualment permet detectar canvi de pressions comparables als de la pell humana en el nostre dia a dia. La aplicació pràctica més immediata, segons els investigadors, seria la robòtica, ja que els robots podrien regular molt millor que ara Ajudaria a superar un desafiament clau en la robòtica. Permetria als robots regular molt millor que ara la quantitat de força necessària per sostenir i manipular una àmplia gama d'objectes.
A més llarg termini podria utilitzar-se aquest material per a la fabricació de pell artificial, la qual cosa obriria un gran camp d'utilització en medicia: restauració el sentit del tacte en persones que usen pròtesis en substitució d'extremitats amputades, substitució de pell natural en gran cremats, etcétera. Per fer realitat això seran necessaris avanços significatius en la integració dels sensors electrònics en el sistema nerviós humà.
El problema dels materials orgànics és la seva escasa capacitat de ser semiconductors. Això significa que els dispositius electrònics fets amb ells sovint requereixen altes tensions per fer funcionar els circuits. En canvi, els materials inorgànics, com el silici cristal·lí, tenen excel·lents propietats elèctriques i poden funcionar amb baixa potència i són més estables químicament. No obstant això, històricament, han estat inflexibles i trencadissos. Actualment, però, s'ha demostrat que és possible fabricar tires o cables miniaturitzats de materials inorgànics d'una manera que els faci molt mes flexibles, la qual cosa els torna idonis per a la fabricació de sensors i dispositius electrònics que necessitin ser mecànicament flexibles i a més tenir un alt rendiment elèctric.
El material creat actualment permet detectar canvi de pressions comparables als de la pell humana en el nostre dia a dia. La aplicació pràctica més immediata, segons els investigadors, seria la robòtica, ja que els robots podrien regular molt millor que ara Ajudaria a superar un desafiament clau en la robòtica. Permetria als robots regular molt millor que ara la quantitat de força necessària per sostenir i manipular una àmplia gama d'objectes.
A més llarg termini podria utilitzar-se aquest material per a la fabricació de pell artificial, la qual cosa obriria un gran camp d'utilització en medicia: restauració el sentit del tacte en persones que usen pròtesis en substitució d'extremitats amputades, substitució de pell natural en gran cremats, etcétera. Per fer realitat això seran necessaris avanços significatius en la integració dels sensors electrònics en el sistema nerviós humà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)