Científics del Centre Europeu d'Investigació Nuclear ( CERN ) van aconseguir atrapar àtoms d'antimatèria ( materia amb carrega eléctrica contrària ) durant 16 minuts.
En aquest temps els investigadors van aconseguir atrapar en un accelerador de partícules uns 300 antiàtoms d'hidrogen. Aquest curt temps de duració dels antiàtoms d'hidrogen es deu a que quan l'antimateria contacta amb el seu equivalent de càrrega contrària els dos es neutralitzen i desapareixen.
L'objectiu dels cíentifics del CERN es comparar àtoms i antiàtoms d'hidrogen i comprovar si realment tenen les mateixes característiques però de signe contrari.
Segons les evidéncies científiques la antimateria està desapareguent i és impossible percibirla a la natura. Fins ara el problema era que no hi havia temps suficient per estudiarla, ja que enseguida es neutralitza. Però gràcies a la sotisficada trampa creada pels investigadors s'ha aconseguit aillar la antimatèria durant més d'un quart d'hora.
font d'informació: ho he llegit avui al 20 minuts
blogciencia
martes, 7 de junio de 2011
EL GRAN DEPREDADOR DEL CAMBRIC
Un equip de paleontòlegs ha descobert un grup de criatures, extintes des de fa centenars de milions d'anys, que van arribar a aconseguir grandàries insospitades fins ara i que van sobreviure a l'extinció que va haver-hi al final del Cámbric, una era geològica en la qual la vida encara no havia sortit dels oceans.
Es tracta d'un nou anomalocárid, de més d'un metre de longitud, que ha estat trobat en el sud-est del Marroc, en una rica regió fosilera, pel paleontòleg belga Perter Van Roy, de la Universitat de Ghent, i que van viure 30 milions d'anys després de quan se suposava que havia tingut lloc la seva extinció.
Aquests animals són artròpodes marins i recorden als calamars pel seu aspecte. Els ara presentats tenen entre 488 milions i 472 milions d'anys d'antiguitat, per la qual cosa ja no són del Cámbric sinó del Ordovícic. El seu estudi permet conèixer millor aquests organismes de cos tou, els apèndixs del qual al principi es van considerar gambes gegantes. En els trobats al Marroc s'han trobat trets morfològics que podrien funcionar com agalles.
Font d'informació: http://www.tec.noticiasabc.com/2011/05/26/el-mayor-depredador-del-cambrico/
Es tracta d'un nou anomalocárid, de més d'un metre de longitud, que ha estat trobat en el sud-est del Marroc, en una rica regió fosilera, pel paleontòleg belga Perter Van Roy, de la Universitat de Ghent, i que van viure 30 milions d'anys després de quan se suposava que havia tingut lloc la seva extinció.
Aquests animals són artròpodes marins i recorden als calamars pel seu aspecte. Els ara presentats tenen entre 488 milions i 472 milions d'anys d'antiguitat, per la qual cosa ja no són del Cámbric sinó del Ordovícic. El seu estudi permet conèixer millor aquests organismes de cos tou, els apèndixs del qual al principi es van considerar gambes gegantes. En els trobats al Marroc s'han trobat trets morfològics que podrien funcionar com agalles.
Font d'informació: http://www.tec.noticiasabc.com/2011/05/26/el-mayor-depredador-del-cambrico/
PEGATS CONTRA L'ALZHEIMER
Un nou avanç contra l'avanç de l'Alzheimer serà comercialitzat abans que finalitzi l'any en les farmàcies. Es tracta de pegats transdèrmics, capaços d'administrar el medicament a majors dosis i de forma més eficaç per retardar l'evolució de la demència, la qual cosa millorarà la qualitat de vida d'aquests pacients i les seves famílies.
Luis Agüera, investigador del Projecte Alzheimer de la Fundació Regna Sofia, ha avançat que aquests pegats, que s'aplicaran diàriament en zones diferents de la pell, introduiran directament en la sang del malalt rivastigmina, el medicament que fins al moment aquests pacients ingereixen per via oral.
En ser aplicat de forma continuada, es pot augmentar la dosi. El preu rondarà els 110 euros al mes i es comercialitzaran sota el mateix nom que els existents en forma de pastilles.
Luis Agüera, investigador del Projecte Alzheimer de la Fundació Regna Sofia, ha avançat que aquests pegats, que s'aplicaran diàriament en zones diferents de la pell, introduiran directament en la sang del malalt rivastigmina, el medicament que fins al moment aquests pacients ingereixen per via oral.
En ser aplicat de forma continuada, es pot augmentar la dosi. El preu rondarà els 110 euros al mes i es comercialitzaran sota el mateix nom que els existents en forma de pastilles.
PRESENTADA LA NOVA PS VITA
Sony acaba d'anunciar en la seva conferència de l'I3 2011 el llançament de PS Vita, la nova portàtil de la companyia nipona coneguda fins avui com NGP. PS Vita es caracteritza per comptar amb una potència que rivaliza amb la de la seva germana major, per la qual cosa la qualitat dels jocs s'assembla bastant a la mostrada en PS3.
PlayStation Vita és una consola portàtil de nova generació, que portarà la màxima qualitat gràfica a la seva pantalla FEU OLOR perquè puguem gaudir dels millors jocs tant dins com fora de casa. La consola arribarà a les tendes el proper nadal en un llançament a nivell mundial, encara que és més que probable que la data de llançament, encara per confirmar, s'avanci al mes de novembre.
El que sí s'ha confirmat és el preu de PS Vita, detallant el preu de llançament que la consola portàtil de Sony tindrà quan arribi a les tendes. Comptem amb dues versions: el model Wifi arribarà amb un preu de 249 euros, mentre que el model amb Wifi i 3G costarà 299 euros.
A Estats Units la connectivitat 3G vindrà de la mà de AT&T, mentre que es desconeixen les companyies que recolzaran la seva sortida en la resta del món, incloent a Espanya.
Font d'informació:
http://www.xataka.com/consolas-y-videojuegos/ps-vita
PlayStation Vita és una consola portàtil de nova generació, que portarà la màxima qualitat gràfica a la seva pantalla FEU OLOR perquè puguem gaudir dels millors jocs tant dins com fora de casa. La consola arribarà a les tendes el proper nadal en un llançament a nivell mundial, encara que és més que probable que la data de llançament, encara per confirmar, s'avanci al mes de novembre.
El que sí s'ha confirmat és el preu de PS Vita, detallant el preu de llançament que la consola portàtil de Sony tindrà quan arribi a les tendes. Comptem amb dues versions: el model Wifi arribarà amb un preu de 249 euros, mentre que el model amb Wifi i 3G costarà 299 euros.
A Estats Units la connectivitat 3G vindrà de la mà de AT&T, mentre que es desconeixen les companyies que recolzaran la seva sortida en la resta del món, incloent a Espanya.
Font d'informació:
http://www.xataka.com/consolas-y-videojuegos/ps-vita
LA RATA MÉS ANTIGA DE L'HISTÒRIA
L'Equip d'Investigació d'Atapuerca (EIA) ha descobert una nova espècie de rata d'aigua, batejada com 'Averícola jacobeus', que va habitar fa 1,2 milions d'anys en el jaciment d'Atapuerca, segons ha informat l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES) en un comunicat.
El descobriment, publicat en la revesteixi 'Acta Paleontològica Polònia', s'ha realitzat a partir de restes fòssils de dents més petites i amb un esmalt més gruixut que els de un rosegador de la mateixa cronologia, per la qual cosa es va concloure que es tractava d'una espècie diferent.
Les mesures de la nova espècie són molt similars a les d'una rata d'aigua actual, segons els investigadors, que postulen que el seu cos mesurava entre 18 i 22 centímetres, mentre la cua podia oscil·lar entre els 10 o 14.
L'investigador del IPHES Jordi Agustí, que ha participat en l'estudi -liderat per la científica Gloria Conca- ha augurat que la nova espècie podria ser l'avantpassat de la rata d'aigua ibèrica, i ha sentenciat que la 'Averícola jacobeus' seria "la rata d'aigua més antiga de la història".
Les restes fòssils del rosegador s'han trobat en l'Avenc de l'Elefant del jaciment, on van ser també descoberts les restes humanes del primer europeu.
La meva font d'informacio ha sigut aquest article:
http://www.larazon.es/noticia/2396-la-rata-de-agua-mas-antigua-de-la-historia-descubierta-en-atapuerca
El descobriment, publicat en la revesteixi 'Acta Paleontològica Polònia', s'ha realitzat a partir de restes fòssils de dents més petites i amb un esmalt més gruixut que els de un rosegador de la mateixa cronologia, per la qual cosa es va concloure que es tractava d'una espècie diferent.
Les mesures de la nova espècie són molt similars a les d'una rata d'aigua actual, segons els investigadors, que postulen que el seu cos mesurava entre 18 i 22 centímetres, mentre la cua podia oscil·lar entre els 10 o 14.
L'investigador del IPHES Jordi Agustí, que ha participat en l'estudi -liderat per la científica Gloria Conca- ha augurat que la nova espècie podria ser l'avantpassat de la rata d'aigua ibèrica, i ha sentenciat que la 'Averícola jacobeus' seria "la rata d'aigua més antiga de la història".
Les restes fòssils del rosegador s'han trobat en l'Avenc de l'Elefant del jaciment, on van ser també descoberts les restes humanes del primer europeu.
La meva font d'informacio ha sigut aquest article:
http://www.larazon.es/noticia/2396-la-rata-de-agua-mas-antigua-de-la-historia-descubierta-en-atapuerca
Científics de Canadà i EUA han trobat el fòssil d'una nova espècie que va viure fa 50 milions d'anys i que era capaç de recórrer milers de quilòmetres. La troballa d'aquest fòssil, descrit en 'Proceedings of the Royal Society B.', es va produir en els sediments d'un antic llac de Wyoming (EUA).
L'insecte, batejat com 'Titanomyrma lubei', mesurava uns cinc centímetres, la qual cosa ho converteix en una de les espècies de formiga més grans trobades fins ara. Pel que sembla, aquests insectes es van traslladar des del territori que avui coneixem com Nord Amèrica fins a Europa (o viceversa), doncs a Alemanya s'han trobat exemplars molt similars.
L'únic exemplar trobat en Wyoming pertany a una formiga regna. Encara que no han localitzat cap formiga obrera d'aquesta espècie, els investigadors poden fer-se una idea de la grandària que hagués tingut comparant-ho amb el fòssil trobat a Alemanya.
la meva font d'informacio ha sigut un programa que vaig veure a la TV i aquest article:
http://www.noticiasciencias.com/2011/05/titanomyrma-lubei-una-hormiga-gigante.html
L'insecte, batejat com 'Titanomyrma lubei', mesurava uns cinc centímetres, la qual cosa ho converteix en una de les espècies de formiga més grans trobades fins ara. Pel que sembla, aquests insectes es van traslladar des del territori que avui coneixem com Nord Amèrica fins a Europa (o viceversa), doncs a Alemanya s'han trobat exemplars molt similars.
L'únic exemplar trobat en Wyoming pertany a una formiga regna. Encara que no han localitzat cap formiga obrera d'aquesta espècie, els investigadors poden fer-se una idea de la grandària que hagués tingut comparant-ho amb el fòssil trobat a Alemanya.
la meva font d'informacio ha sigut un programa que vaig veure a la TV i aquest article:
http://www.noticiasciencias.com/2011/05/titanomyrma-lubei-una-hormiga-gigante.html
LES CANÇONS QUE NO ENS PODEM TREURE DEL CAP
Entre un 98 i un 99 per cent de la població ha estat “infectada” en algun moment amb alguna peça musical que passa a sonar en la seva ment una vegada i una altra sense que aconsegueixi deixar-la de costat. Aquest fenomen tan comú amb prou feines ha estat investigat. Per això, Andréane McNally-Gagnon, del Departament de Psicologia de la Universitat de Mont-real, ha engegat un estudi pioner, del com ja ha obtingut els primers resultats.
En la majoria dels casos, aquestes melodies pegadizas desapareixen en pocs minuts. De vegades, no obstant això, poden romandre en la nostra ment durant hores o fins i tot dies. La pròpia McNally-Gagnon, que posseeix formació musical i toca, és infectada sovint, per la qual cosa va voler entendre millor com i per què ocorre aquest fenomen.
Per començar, va demanar a usuaris francoparlantes d'internet donar una puntuació a 100 cançons de música Pop depenent del pegadizas que resultessin i de la facilitat amb que acabessin sonant repetidament en la ment de l'oïdor sense esforç conscient per part d'aquest.
Les cinc primeres d'aquest curiós rànquing van ser: "Singing in the Rain" ("Cantant sota la Pluja") (Gene Kelly), "Live Is Life" (Opus), "Don't *Worry, Be Happy" (Bobby McFerrin), "I Will Survive" (Gloria Gaynor) i, en primer lloc, "Ça fait rire els oiseaux" (La Compagnie Créole). La llista completa està publicada en www.brams.org.
En el laboratori, McNally-Gagnon i la seva col·laboradora Sylvie Hébert van demanar a 36 persones, la meitat d'elles músics, que tarareasin i gravessin les cançons pegadizas que no podien treure's del cap, i anotessin el seu estat emocional abans i després.
Les investigadores van trobar que les infeccions de melodies pegadisses persistien més temps en els músics que en les persones que no ho eren.
També han constatat que el fenomen es presenta usualment quan els subjectes estan en un estat emocional positiu i mantenint-se ocupats amb activitats no intel·lectuals que requereixin poca concentració, com per exemple caminar. Una hipòtesi sobre el fenomen és que potser es produeixi per impedir canvis negatius de l'estat d'ànim.
L'estudi ha corroborat també que la memòria auditiva de les persones pot replicar les cançons amb summa exactitud. El tarareig dels músics fins i tot reproduïa, amb poca diferència, el to original. Aquesta diferència creixia al doble en la resta de participants.
McNally-Gagnon i Hébert planifiquen ara la nova fase de la seva investigació: estudiar les melodies *pegadizas utilitzant tecnologia d'Estimulació Magnètica Transcraneal.
En la majoria dels casos, aquestes melodies pegadizas desapareixen en pocs minuts. De vegades, no obstant això, poden romandre en la nostra ment durant hores o fins i tot dies. La pròpia McNally-Gagnon, que posseeix formació musical i toca, és infectada sovint, per la qual cosa va voler entendre millor com i per què ocorre aquest fenomen.
Per començar, va demanar a usuaris francoparlantes d'internet donar una puntuació a 100 cançons de música Pop depenent del pegadizas que resultessin i de la facilitat amb que acabessin sonant repetidament en la ment de l'oïdor sense esforç conscient per part d'aquest.
Les cinc primeres d'aquest curiós rànquing van ser: "Singing in the Rain" ("Cantant sota la Pluja") (Gene Kelly), "Live Is Life" (Opus), "Don't *Worry, Be Happy" (Bobby McFerrin), "I Will Survive" (Gloria Gaynor) i, en primer lloc, "Ça fait rire els oiseaux" (La Compagnie Créole). La llista completa està publicada en www.brams.org.
En el laboratori, McNally-Gagnon i la seva col·laboradora Sylvie Hébert van demanar a 36 persones, la meitat d'elles músics, que tarareasin i gravessin les cançons pegadizas que no podien treure's del cap, i anotessin el seu estat emocional abans i després.
Les investigadores van trobar que les infeccions de melodies pegadisses persistien més temps en els músics que en les persones que no ho eren.
També han constatat que el fenomen es presenta usualment quan els subjectes estan en un estat emocional positiu i mantenint-se ocupats amb activitats no intel·lectuals que requereixin poca concentració, com per exemple caminar. Una hipòtesi sobre el fenomen és que potser es produeixi per impedir canvis negatius de l'estat d'ànim.
L'estudi ha corroborat també que la memòria auditiva de les persones pot replicar les cançons amb summa exactitud. El tarareig dels músics fins i tot reproduïa, amb poca diferència, el to original. Aquesta diferència creixia al doble en la resta de participants.
McNally-Gagnon i Hébert planifiquen ara la nova fase de la seva investigació: estudiar les melodies *pegadizas utilitzant tecnologia d'Estimulació Magnètica Transcraneal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)